La senyora Lola Gargallo, moguda per un esperit d’amor cristià vers el proïsme, veient la necessitat de moltes persones grans, vidus i vídues de la seva comunitat evangèlica sense suport familiar, va començar una obra benèfica acollint-los a casa seva. El senyor Facundo Busquier de seguida es va unir a aquesta tasca social. Aviat la seva casa va quedar petita per atendre la creixent demanda. Un conjunt d’esglésies de les Assemblees de Germans (AG) de l’àrea de Barcelona. van unir forces per tirar endavant la construcció d'una nova llar d'avis. Antonio Villegas va ser una altra de les persones clau que Déu va utilitzar per posar en marxa la residència, que es va inaugurar el mes de juliol de 1974.

Durant molts anys, la casa va operar gràcies a la feina dels voluntaris de les diferents esglésies, i es va sostenir econòmicament amb les aportacions i ofrenes de les esglésies i de particulars.

L’òrgan de govern de la residència es una junta directiva formada per membres de diferents esglésies de les AG que es renova periòdicament.

Amb els anys, la residència es va anar transformant i professionalitzant, adaptant-se als nous temps i les noves necessitats de la societat. Cal destacar la gran tasca feta pel president Miguel Romera, així com dels directors Mario Katz i Ada Vaquero en tot aquest procés de canvis que va experimentar Betania.

Encara avui, continuem treballant per mantenir viu l’esperit que va guiar la Sra. Lola a iniciar aquesta obra pionera.